República dels Països Catalans

El poble decideix - valoració de les consultes per la Independència

2009-12-09T14:54:00.000-08:00

La Candidatura d’Unitat Popular de Badalona (CUP) organitza una xerrada pública per valorar el procés de consultes que tindrà lloc a 160 municipis dels Països Catalans el proper 13 de desembre.

Per valorar el procés i debatre sobre les perspectives de futur, comptarem amb les següents persones:

• Agustí Barrera, historiador que fou membre del Front Nacional de Catalunya (FNC), fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), i actualment membre de l’entitat impulsora de la consulta d’Arenys de Munt, Moviment Arenyenc Per l’Autodeterminació (MAPA), i membre de la CUP d’Arenys de Munt.

• Manel Muns, membre del Col·lectiu Les Rieres de Montgat i de la comissió ciutadana Tiana Decideix, impulsora de la consulta de Tiana.

• Marc Sallas, membre de la CUP de Badalona.

Convoquem a totes les persones interessades a assistir-hi:

dimecres, 16 de desembre de 2009

a tres quarts de vuit del vespre

Casal Antoni Sala i Pont (Rierea Matamoros, 103, Baix a Mar, Badalona)

El dret a parlar català

2009-12-09T14:51:00.000-08:00

Per José Miguel Cuesta, membre de Veu Pròpia i de la CUP de Badalona. Publicat a El Demà el 2 de desembre de 2009.

Quina s'ha armat! Fa unes setmanes David Minoves, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i membre d’ERC, gosava parlar en català a una delegació provinent de Nicaragua en un acte institucional. Perquè aquests entenguessin les paraules del seu interlocutor es va contractar un servei de traducció pel preu de 1000 euros.

I a partir d'aquí han sorgit les crítiques. Alguns trobaven impresentable que es gastessin diners en un servei de traducció quan el discurs es podria haver fet en castellà. Mitjans de comunicació d'abast estatal, com per exemple Antena 3, van fer notícia d'això i, evidentment, no ho van fer de manera “neutra”. Per fer-ho encara més punyent, encara insistien que no entenien com es podia haver fet això en un context de crisi econòmica. Al Principat, La Vanguardia també va recollir la notícia amb un posicionament similar al d'Antena 3.

Políticament el cas, com era d'esperar, va tenir conseqüències. PP i PSOE a nivell estatal van criticar aquest fet però això no ens hauria de sorprendre. En canvi a nivell català la crítica va venir per part del PP, Ciudadanos, el PSC i fins i tot d'Iniciativa, fent servir també l'argumentació de la presumpta dilapidació de recursos econòmics en un context de crisi.

Anem a pams, perquè la cosa és més greu del que sembla. Què s'està criticant, que es fes servir el català i no el castellà, que es contractés un servei de traducció, el preu d'aquest? Sobre el primer motiu, és evident que l'argument principal que es fa servir, és a dir, que totes dues parts sabien parlar i entenien el castellà i que aquesta és una llegua cooficial a Catalunya és cert, però caldria preguntar-se el perquè. El castellà no es parla ni a Catalunya ni a Nicaragua per una casualitat. Hi ha uns fets polítics al darrera i entre aquests no cal obviar la imposició que es va fer d'aquesta llengua i la repressió de les llengües vernacles dels respectius territoris. Es pot argumentar que el castellà és cooficial a Catalunya, cert, però sobre la justícia o injustícia d'aquest fet ja vam parlar en un article anterior.

Però independentment de consideracions polítiques sobre la cooficialitat o no del castellà i si aquest és o no “llengua pròpia de Catalunya”, hi ha un fet que tots aquests que han criticat aquest assumpte no han tingut en compte: el dret que té qualsevol persona a parlar en català a Catalunya (o als Països Catalans). En efecte, el senyor Minoves, tant se val si ens cau millor o pitjor, tenia tot el dret a parlar en català. Encara no hem vist que quan algun personatge que no entén el castellà visita el parlament espanyol els parlamentaris canviïn de llengua. Allà sí que es poden fer servir serveis de traducció sense que ningú s'escandalitzi. És més, allà està prohibit parlar en català, gallec o basc. Ara bé, el senyor Sarkozy pot parlar en francès lliurement amb tots els serveis de traducció al castellà del món, costin el que costin.

Tot i que un servidor segurament tindria moltes coses a criticar al senyor Minoves i al partit on milita, en aquest cas concret m’he de solidaritzar amb ell. Com vaig dir en un article anterior, en un judici a la meva persona van haver de contractar un servei de traducció perquè vaig voler exercir el meu dret a testificar en la llengua que he adoptat i faig servir en el dia a dia: el català. Només faltaria!

Per una altra banda, he de dir que les argumentacions del tipus econòmic són fàcilment desmuntables. No sé si un servei de traducció val realment 1000 euros o no. Però aquells que critiquen aquesta despesa són uns hipòcrites. Per començar haurien de pensar en els sous que ells cobren, que no es corresponen amb la mitjana del que perceben els treballadors i treballadores del nostre país. Ells mateixos no tenen problema en “justificar” altres despeses que sí són realment qüestionables. La majoria d'aquests senyors i senyores ha gosat criticar o ho ha fet amb la mateixa insistència i vehemència les despeses de la família reial espanyola? Per què els partits majoritaris no troben que mantenir una monarquia al segle XXI sí que és una despesa inútil? Per què impedeixen qualsevol iniciativa de sotmetre a un control profund les partides que es destinen a la Casa Reial? Per què aquestes opinions no surten mai a Antena 3 o a La Vanguardia? En el fons ja sabem el perquè: qui paga mana.

Les veritables agressions lingüístiques

2009-10-29T06:31:00.000-07:00

diumenge, 18 octubre 2009

Per José Miguel Cuesta, membre de Veu Pròpia i de la CUP de Badalona. Publicat a El Demà el 13 d'octubre de 2009.

Des dels mitjans de comunicació més escorats cap a la dreta, sobretot de la capital del Regne, estem ja acostumats a sentir que el castellà està perseguit en aquells territoris de l'Estat que tenen altres llengües. En el cas dels Països Catalans, les acusacions són més violentes sobretot pel que fa al Principat. És en aquest, on l'existència d'algunes lleis (immersió lingüística, de retolació, etc.), insuficients i que no s'acompleixen en moltes ocasions, ha sigut vista per alguns i algunes com un atac al seu privilegi de parlar en l'única llengua que els i les súbdits de l'Estat tenen l'obligació de conèixer.

Depenent del grau ideològic del mitjà, ens podem trobar diverses gradacions en aquests atacs, ja que fins i tot podem trobar acusacions d'aquests tipus en mitjans suposadament “progressistes” si bé amb un lèxic més suau. També és cert que és en els mitjans situats més a la dreta on aquestes acusacions poden arribar al súmmum de la paranoia. Si les escoltés una persona que no visqués a Catalunya podria arribar a pensar que les persones castellanoparlants són empaitades i agredides al carrer pels Mossos d'Esquadra, que als patis de les escoles els professors i professores es dediquen a perseguir i reprimir a la canalla que no parli en català i que una legió de funcionaris va pels carrers buscant rètols de comerços no escrits en català per sancionar-los econòmicament.

Evidentment, qualsevol persona que visqui aquí veurà com la realitat és ben diferent i que un catalanoparlant, en segons quins territoris, es trobarà amb més problemes en el seu dia a dia que un castellanoparlant. I a més, té més riscos de sofrir veritables agressions lingüístiques, fins i tot aquelles que sobrepassen una mera intimidació verbal. Moltes d'aquestes agressions les practiquen les forces d'ordre públic. Posaré uns exemples recents:

El passat 7 d'Agost, a l'aeroport de Palma, un jove va ser agredit físicament per la Guàrdia Civil per haver-se adreçat a ells en català. El jove va ser tancat en una habitació on es va perpetrar l'agressió davant la impotència de la seva parella. A sobre, com sol passar en aquests casos, tots dos van ser denunciats per “alteració de l'ordre públic”.

El 10 de setembre, una dona d'origen sud-americà va ser detinguda a una comissaria de la Policia Nacional de Barcelona pel simple fet de parlar amb el seu marit pel mòbil en català mentre tramitava el seu DNI. En aquest cas, segurament, hi havia a més un agreujant: el racisme i el fet de veure com una persona que fa poc que ha arribat és capaç de parlar la llengua del país mentre d'altres que porten molts anys (Policia Nacional i Guàrdia Civil) no han tingut, en moltes ocasions, la voluntat ni l'obligació de fer-ho.

Personalment recordo com al 1999 em van fer fora d'una comissaria de la Policia Nacional de Badalona pel simple fet de parlar en català i negar-me a canviar d'idioma:“a mi me hablas español porque estás en una comisaria de la policia nacional i no de los Mossos d'Esquadra” em van dir. Sort que només em van fer fora sense cap agressió física. En un judici posterior, pel fet de testificar en català, va haver d'ajornar-se quatre mesos ja que “no hi havia intèrpret a la sala”. No em van sorprendre aquests fets doncs jo en aquella època ja sabia el que hi havia. Em va sobtar més que els meus companys sindicalistes del judici, castellanoparlants i que ja coneixien la meva voluntat de fer servir sempre el català fora de l'àmbit familiar (érem tres persones les acusades) i l'advocat després em demanessin que per què no els havia avisat que testificaria en català.

Lamentablement aquests fets no són puntuals. Hi ha territoris on les agressions al català encara compten amb una major impunitat com és al País Valencià on molts grups d'ultradreta campen a la seva fent agressions físiques contra persones i entitats davant la passivitat de les autoritats. Ara bé, tranquils, que aquestes agressions no sortiran habitualment pels mèdia que tanta obsessió tenen en mostrar-nos les “agressions” al castellà. Només faltaria!!

La CUP a "NetTV Cat" després d'haver presentat el seu projecte a Catalunya Nord

2009-10-13T07:53:00.000-07:00

dimarts, 13 octubre 2009

Divendres passat i per primera vegada, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentava el seu projecte a Catalunya Nord. Coincidint amb aquest esdeveniment, el canal de televisió a la xarxa "NetTV Cat" entrevistava a un dels actuals portaveus, Marc Sallas. A l'entrevista, es parla dels orígens de la CUP, del seu desenvolupament, de la seu pas endavant a les eleccions municipals del 2007, de la ponència aprovada el gener d'enguany a Mataró on es fa un salt qualitatiu i de la decisió de no anar a les eleccions del 2010. A més a més, Marc Sallas anima als catalans del nord a sumar-se al projecte.

Article extret de Llibertat.cat

"Preguntar al poble què vol preocupa alguns"

2009-10-05T09:26:00.000-07:00

Entrevista a Marc Sallas, portaveu de la CUP. Publicat a Diagonal núm. 110

"El nostre nacionalisme és internacionalista. El pitjor nacionalisme és aquell del que no es parla en el regne d'Espanya i es tracta del nacionalisme espanyol"

DIAGONAL: Què són les Candidatures d'Unitat Popular (CUP)?

MARC SALLAS: La CUP és una organització assembleària i d'esquerres que aposta per la construcció nacional de la República dels Països Catalans. Entenem la nació com un fet social. Considerem la creació de un Estat català com imprescindible per al futur de les classes populars en la nostra nació.

D.: Quina ha estat la postura d'ERC, d'IC-V i de Ciutadans?

M.S.: Per ERC ha estat l'oportunitat de rentar-se la cara després de sis anys de pactes amb l'espanyolisme, tant a Catalunya com a l'Estat. Respecte a Iniciativa, que s'oposi a les consultes, que permeti intimidacions feixistes el dia del referèndum i que acusi la CUP de provocar un debat innecessari ens demostra per a què va servir la transició i la trista evolució de un partit com el PSUC. Per la seva part, Ciutadans forma part de la estratègia de l'Estat contra Catalunya. De vegades amb el PSOE, altres amb la Falange, altres amb el PP i des fa un parell d'anys, amb Ciutadans. El nacionalisme espanyol es rearma per contrarestar l'auge natural l'independentisme.

D.: Considereu el nacionalisme, actualment, com una eina vàlida per articular polítiques transformadores?

M.S.: El nacionalisme català sempre ha estat associat amb la idea de progrés social. Per a nosaltres, la independència és sinònim de progrés i benestar per a les classes populars. El nostre independentisme implica internacionalisme, lluitar per un món millor, sigui on sigui. El pitjor nacionalisme és aquell del qual no es parla en el regne d'Espanya i es tracta del nacionalisme espanyol. Aquesta ideologia és pura reacció i la comparteixen espanyols molt de dretes i espanyols molt d'esquerres. Justament dos anys abans del referèndum, el 13 de setembre de 2007, es van cremar a Girona unes fotografies del rei. Això va suposar una visita a l'Audiència Nacional de més de 20 companys. Dos anys després, es torna a demostrar que malgrat els límits, la censura i la repressió, el nostre poble continua la lluita per la independència.

D.: La independència és la demanda principal de la CUP?

M.S.: La lluita per la independència és una prioritat per a nosaltres. A partir d'aquí vam començar a construir el model de democràcia que volem. El referèndum, sobre tot, ha demostrat l'enfrontament entre el poble català i el Regne d'Espanya. El que ha preocupat profundament en el cas d'Arenys a les estructures del Estat i el que està començant a canviar moltes mentalitats a nostre país és el fet és que es pregunti al poble quin futur vol i com ho vol.

Acte de la Diada a Badalona el 10 de setembre

2009-09-06T16:35:00.001-07:00

La CUP de Badalona dóna suport al referèndum d’Arenys de Munt

2009-09-04T13:39:00.000-07:00

El 13 de setembre de 2009 serà un data històrica. A Arenys de Munt (El Maresme), tindrà lloc un Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya arran de la proposta del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, presentada pel regidor de la CUP i recolzada pel Ple municipal.

Davant d’aquest significatiu aprofundiment de la democràcia, tot l'aparell de l'Estat espanyol està mobilitzat per tal d’estroncar aquest avenç. En aquest sentit cal entendre, tant el recurs de l'advocacia de l'Estat com la manifestació convocada de signe feixista per al mateix dia i autoritzada per una setmana més tard.

Ara més que mai, quan la via estatutària és morta, l’Esquerra Independentista i els moviments populars ens hem de preparar per a estendre aquesta experiència a totes les viles i ciutats. Fem real l’alternativa necessària, organitzem la Unitat Popular, única garantia d’avançar en la democràcia i en l’exercici del dret d’autodeterminació en el camí de la lluita per la Independència dels Països Catalans.

L’Alternativa necessària,
Per la Independència, pel Socialisme i pels Països Catalans!
Visca la Unitat Popular!
Visca la terra, mori el mal govern!

Badalona, Països Catalans, 4 de setembre de 2009

Plan E: amb “E” d’Estafa

2009-07-31T11:53:00.000-07:00

Divendres, dia trenta-u de juliol, han aparegut diversos plafons del FEIL, l’anomenat Pla Zapatero, amb escrits de protesta davant aquesta enganyifa del Govern espanyol. La Candidatura d’Unitat Popular de Badalona vol felicitar les persones que han realitzat aquest acte de protesta.

Així mateix, i sense entrar a valorar la idoneitat o no de les obres concretes que s’estan realitzant, volem fer algunes consideracions respecte l’estafa que significa aquest “Plan”:

El Govern espanyol ha volgut vendre una mesura “anti-crisi” i de reducció de l’atur. Sabem que més de 18000 persones a Badalona estaven a l’atur al mes de maig quan s’estava fent el procés de contractació del FEIL. Aquest “Pla” sols garantia entre 600 i 700 llocs de treball a Badalona. Mentrestant, continuen els ERO a Nissan, Roca, Sun Chemical que afectaria els 154 treballadors que estan a Badalona, etc.
En realitat, el Plan E és una Pla de Rescat de la indústria de la construcció. El Govern espanyol ha impulsat una mesura “anti-crisi” donant tot el protagonisme i la inversió pública necessària a la indústria del totxo, la qual ens ha abocat a la crisi econòmica actual després d’esclatar la bombolla immobiliària.
El Govern espanyol ha invertit una important suma de diners públics en propaganda espanyolitzadora. Els cartells que identifiquen les obres del FEIL, Plan E, són un intent d’erosionar la identitat catalana en el nostre país, reforçant l’espanyolitat. Són un intent desesperat d’aturar l’augment de la consciència del poble català. Alhora, però secundàriament, es tracta d’una important campanya per al sosteniment del propi govern espanyol ara en mans del PSOE.
Aquest “Plan E” és pa per avui i gana per demà, ja que les obres duraran nou mesos. Passat aquest temps, molts treballadors es veuran forçats a tornar a l’atur amb o sense dret a contribució i es retrobaran de nou en una situació molt complicada socialment.
El FEIL ha estat finançat amb diners de l’espoli fiscal que escanya, entre d’altres, els i les treballadores dels Països Catalans. No ha estat una bondat del Govern espanyol, si no un sacrifici dels i les treballadores que veuen com dia a dia mantenen el seu nivell d’explotació, traduït en pèrdua de poder adquisitiu, d’inseguretat laboral, retallades de drets socials, etc. Aquesta situació no millorarà amb el “nou acord” de finançament.

Per tot això, instem a:

· La retirada immediata dels plafons publicitaris del Plan E de tots els carrers de Badalona per part de les autoritats competents.

· L’Ajuntament de Badalona, i els partits que el formen, que qüestionin l’insuficient “acord” de finançament, que no servirà per a augmentar els recursos i cobrir les necessitats dels municipis catalans, ja que no posa fi a l’espoli fiscal.

Badalona, Països Catalans, 31 de juliol de 2009

La CUP presenta al·legacions i denuncia que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) no ha estat participatiu

2009-07-29T12:57:00.000-07:00

El passat divendres 24 de juliol, representants de la CUP a Badalona
van presentar al·legacions al PTMB per tal de fer arribar les seves
observacions inicials a diferents aspectes d'aquest pla.

En primer lloc, la CUP ha reclamat que la C-31 al seu pas per Badalona
s'inclogui dins dels projectes per tal que deixi de ser una barrera
física i mental que travessa la pràctica totalitat de la ciutat des de
fa més de quaranta anys.

En segon lloc, ha manifestat la seva oposició a la construcció del
túnel de la B-500 abans de disposar dels informes que justifiquin
aquesta important obra faraònica. Així mateix, s'ha sumat a d'altres
entitats que ja han denunciat l'important impacte ambiental al Parc
Natural de la Serra de Marina d'una obra com la que estaria
plantejada.

En tercer lloc, s'ha demanat una ampliació dels terminis per a poder
presentar al·legacions al PTMB després del període estival amb
l'objectiu de poder preparar més al·legacions amb col·lectius tant de
Badalona com dels altres territoris afectats per l'esmentat pla.

Finalment, denunciem que el PTMB no ha estat fruit d'un procés
realment transparent ni participatiu de la ciutadania dels territoris
que estan afectats ni per a definir les prioritats ni per a decidir el
pressupost a destinar-hi. Així, les al·legacions i la mobilització
ciutadana són les eines de les quals disposem per a fer sentir les
nostres veus i modificar/tombar el Pla Territorial Metropolità de
Barcelona en funció dels interessos de les classes populars.

Badalona, Països Catalans, juliol de 2009

A QUÈ JUGUEM?

2009-05-19T03:04:00.000-07:00

PROU MACRO OPERACIONS URBANÍSTIQUES!!

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Badalona volem denunciar la que pretén ser un altre desafortunada operació urbanística promoguda des de la Directiva del Club Joventut Badalona. Aquest cop als terreny de la masia de Can Móra de Canyet amb la construcció d’una escola privada lligada a l’esglèsia catòlica. Aquesta nova construcció per sobre de la B-20 suposa pagar un preu molt alt a la ciutat en forma de pèrdua de patrimoni natural i històric. A canvi “guanyarem” un servei d’escolarització privada i sexista de 1.400 alumnes.

Altre cop la Directiva de la Penya posa sobre la taula municipal una operació que només busca un sol objectiu: fer diners, al preu que sigui. Som conscients de les dificultats econòmiques a les que s’enfronten molts clubs esportius de la ciutat, com a la resta del país, però això no pot justificar qualsevol mena d’actuació en matèria de finançament per part dels clubs. L’experiència del Màgic Badalona encara costa de païr. Comencem amb una suposada capitalitat europea del bàsquet que projectarà a la ciutat un equipament dedicat a aquest esport tan arrelat a la ciutat i finalment acaba sent un altre bolet comercial amb unes pistes de bàsquet buides i un museu que no ha vist ningú. Era aquesta la màgia del màgic? Quants macro projectes urbanístics privats més calen per guanyar títols? Quin preu estem disposats a pagar? El nou projecte que es vol tirar endavant a Canyet suposa un altre greu pas enrera en aquest sentit. La ciutat no s’ho pot permetre. Cal defensar per davant dels interessos del club els interessos de tota la ciutat i qualsevol construcció nova per sobre de la B-20 suposa un altre pas enrera en la preservació del nostre entorn natural de la Serralada de Marina. No volem pagar aquest preu.

Denunciem públicament aquesta escalada del totxo a la qual sembla haver-se apuntat la Directiva de la Penya amb la plena col.laboració i promoció per part l’Ajuntament. Exigim a l’equip de govern que aturi aquesta política de suport incondicional mancat de transparència i claríssimament en contra dels interessos generals de la ciutat i que, per altre banda, no requalifiqui ni un pam més de terra amb l’objectiu declarat i descarat de fer diners. Prou ciment a la Serra!!!

A què juguem? Què vindrà després… ?

JA N’HI HA PROU !!

Can Mora o la victòria del masclisme

2009-05-15T07:39:00.000-07:00

Publicat en 13 Maig 2009 per scaravaca

Ja fa setmanes, vas saltar la polèmica sobre la possible reconversió
de Can Mora -propietat de la Penya- en una escola de l’Opus amb
ensenyament “diferenciat”, un eufemisme per dir que es separarà
l’alumnat per sexes.

La meva intenció era escriure en aquell moment, però vist que anaven
sortint diferents reaccions i entrevistes, vaig preferir esperar-me a
veure què es deia. Per sort, la gran majoria es posicionaven en
contra, però m’ha cridat força alguns arguments que es donen a favor,
com per exemple, els que aporta en Ferran Falcó. Segons el tinent
alcalde, aquesta construcció no només ajudarà a la Penya, sinó que
també aportarà uns nous equipaments a la ciutat.

Aquesta argumentació em sembla indignant. Quina mena d’equipaments
tindrem senyor Falcó? Una escola que aplica teories masclistes de
diferència de gènere que ja haurien d’estar superades? Un recinte que
serà privat i que, per tant, només estarà disponible al servei d’uns
pocs? I des de quan a això se li diu equipament?

Aquest no serà res més que un nou cas de destrucció de la Serralada de
Marina que tant de moda s’ha posat a l’Ajuntament de Badalona. Quan no
hi ha diners, requalifiquem una parcel·la d’aquella zona que en teoria
han de protegir. I no només això, si no que a sobre la requalifiquem
per a que uns integristes religiosos puguin aplicar les seves teories
anacròniques i que tant ha costat i estar costant eliminar del
pensament social.

I estic d’acord en que s’ha d’ajudar a la Penya, igual que s’ha
d’ajudar a les entitats badalonines, que de vegades s’obliden, i no
se’m pot acusar precisament de no ser verdinegre de cor, però
sincerament, crec que anar requalificant terrenys del club per obtenir
rèdits edificant el que sigui, no és el camí. Aquesta no és la meva
Penya.

NO PENSIS: COMPRA!

2009-04-29T13:48:00.000-07:00

Aquesta és la Badalona que volem?

Amb aquesta pregunta (que hem enganxat a l’entrada del Màgic), la CUP de Badalona volem denunciar dues qüestions importants. Per una banda, el model cultural existent a Badalona des de fa molts anys i, per una d’altra, el model de comerç que promou les grans superfícies comercials, enlloc del comerç de proximitat.

Pel que fa al model cultural, voldríem fer algunes puntualitzacions.

a) L’experiència ens diu que hi ha dues menes de cultura. La Cultura del Poble o Popular i la Cultura dels Poderosos o Dominant. L’objectiu del moviment popular, i les entitats que en formen part, hauria de ser desplaçar fins a substituir la cultura dominant en l’actualitat per la cultura del poble.

b) Una altra apreciació és el fet que la Cultura del Poble va més enllà de la festa, l’oci, l’esbarjo i el desenvolupament de les arts. Cal remarcar que aquesta Cultura, a més, beu de diverses iniciatives i experiències. Diversitat d’entitats de la ciutat treballen aquestes qüestions des de fa molt temps, aconseguint uns resultats molt importants que cal tenir en compte.

· Coordinadora Popular de Festes de Maig (CPFM): qui organitza la Festa Alternativa i Popular de Badalona com a model de Festa autoorganitzada per les entitats i autogestionada des de fa 5 anys.

· Consell de la Juventut de Badalona (CJBDN): malgrat no compta amb el reconeixement de l’Ajuntament, agrupa el jovent organitzat de la ciutat i promou iniciatives i un model d’oci juvenil basat en l’autogestió pel propi jovent i reclama espais per a fer això possible.

· Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, l’Espai Jove de Converses Interculturals i tantes d’altres: promouen l’augment de l’ús social del català, la cultura tradicional, organitzant iniciatives com el Correllengua, debats i d’altres activitats.

· I a nivell dels barris, també existeixen Moviments Culturals molt interessants a llocs com Baix a Mar, El Pomar, La Morera (KAJA), Llefià (Comissió de Cultura), El Progrés (La Moral), Sant Crist (La Mussara), Sant Roc (Fundació Ateneu Sant Roc), i un llarg etcètera.

Pel que fa al model comercial, a l’entorn del Màgic, que s’afegeix a l’àrea comercial de Montigalà i, properament a El Corte Inglés, voldríem fer algunes constatacions:

Aquest model de comerç està directament relacionat amb allò que al principi hem anomenat com la Cultura dels poderosos. Promociona grans franquícies en detriment dels comerços arrelats a la ciutat i amb tradició.
Perjudica seriosament el petit comerç de barri com han denunciat reiteradament les Associacions de Comerciants de Badalona.
Són superfícies comercials depredadores amb l’entorn i afebleixen el teixit social.
Fomenten un consum passiu i acrític, que contribueix a despersonalitzar-nos, a cosificar-nos, alienar-nos, amb la qual cosa ens afebleix davant les agressions que vivim diàriament.

Per tot plegat des de la Candidatura d’Unitat Popular de Badalona clamem per a:

- Empoderar les entitats i el moviment popular de Badalona per a portar a terme les seves propostes.

- Posar l’accent en els equipaments, en els espais d’oci i culturals autogestionats pel jovent i per les entitats de Badalona.

- Insistir en la cultura del pensament crític, l’autoorganització, l’esforç col·lectiu i la solidaritat sobretot per a aconseguir millores en les condicions de vida, tot recuperant els valors republicans.

- Potenciar el comerç de proximitat que dinamitzi la vida social i enforteixi els lligams entre els veïns i veïnes de Badalona.

- Repensar el model comercial existent a la ciutat, tot començant per a aturar la instal·lació del Corte Inglés i imposant mesures sobre les grans superfícies comercials.

Ja n’hi ha prou de paraules buides.

Ara és el moment d’insistir i passar a l’acció!

Badalona, Països Catalans, 29 d’abril de 2009*