Plan E: amb “E” d’Estafa

Divendres, dia trenta-u de juliol, han aparegut diversos plafons del FEIL, l’anomenat Pla Zapatero, amb escrits de protesta davant aquesta enganyifa del Govern espanyol. La Candidatura d’Unitat Popular de Badalona vol felicitar les persones que han realitzat aquest acte de protesta.

Així mateix, i sense entrar a valorar la idoneitat o no de les obres concretes que s’estan realitzant, volem fer algunes consideracions respecte l’estafa que significa aquest “Plan”:

• El Govern espanyol ha volgut vendre una mesura “anti-crisi” i de reducció de l’atur. Sabem que més de 18000 persones a Badalona estaven a l’atur al mes de maig quan s’estava fent el procés de contractació del FEIL. Aquest “Pla” sols garantia entre 600 i 700 llocs de treball a Badalona. Mentrestant, continuen els ERO a Nissan, Roca, Sun Chemical que afectaria els 154 treballadors que estan a Badalona, etc.
• En realitat, el Plan E és una Pla de Rescat de la indústria de la construcció. El Govern espanyol ha impulsat una mesura “anti-crisi” donant tot el protagonisme i la inversió pública necessària a la indústria del totxo, la qual ens ha abocat a la crisi econòmica actual després d’esclatar la bombolla immobiliària.
• El Govern espanyol ha invertit una important suma de diners públics en propaganda espanyolitzadora. Els cartells que identifiquen les obres del FEIL, Plan E, són un intent d’erosionar la identitat catalana en el nostre país, reforçant l’espanyolitat. Són un intent desesperat d’aturar l’augment de la consciència del poble català. Alhora, però secundàriament, es tracta d’una important campanya per al sosteniment del propi govern espanyol ara en mans del PSOE.
• Aquest “Plan E” és pa per avui i gana per demà, ja que les obres duraran nou mesos. Passat aquest temps, molts treballadors es veuran forçats a tornar a l’atur amb o sense dret a contribució i es retrobaran de nou en una situació molt complicada socialment.
• El FEIL ha estat finançat amb diners de l’espoli fiscal que escanya, entre d’altres, els i les treballadores dels Països Catalans. No ha estat una bondat del Govern espanyol, si no un sacrifici dels i les treballadores que veuen com dia a dia mantenen el seu nivell d’explotació, traduït en pèrdua de poder adquisitiu, d’inseguretat laboral, retallades de drets socials, etc. Aquesta situació no millorarà amb el “nou acord” de finançament.

Per tot això, instem a:

· La retirada immediata dels plafons publicitaris del Plan E de tots els carrers de Badalona per part de les autoritats competents.

· L’Ajuntament de Badalona, i els partits que el formen, que qüestionin l’insuficient “acord” de finançament, que no servirà per a augmentar els recursos i cobrir les necessitats dels municipis catalans, ja que no posa fi a l’espoli fiscal.

Badalona, Països Catalans, 31 de juliol de 2009

La CUP presenta al·legacions i denuncia que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) no ha estat participatiu

El passat divendres 24 de juliol, representants de la CUP a Badalona
van presentar al·legacions al PTMB per tal de fer arribar les seves
observacions inicials a diferents aspectes d'aquest pla.

En primer lloc, la CUP ha reclamat que la C-31 al seu pas per Badalona
s'inclogui dins dels projectes per tal que deixi de ser una barrera
física i mental que travessa la pràctica totalitat de la ciutat des de
fa més de quaranta anys.

En segon lloc, ha manifestat la seva oposició a la construcció del
túnel de la B-500 abans de disposar dels informes que justifiquin
aquesta important obra faraònica. Així mateix, s'ha sumat a d'altres
entitats que ja han denunciat l'important impacte ambiental al Parc
Natural de la Serra de Marina d'una obra com la que estaria
plantejada.

En tercer lloc, s'ha demanat una ampliació dels terminis per a poder
presentar al·legacions al PTMB després del període estival amb
l'objectiu de poder preparar més al·legacions amb col·lectius tant de
Badalona com dels altres territoris afectats per l'esmentat pla.

Finalment, denunciem que el PTMB no ha estat fruit d'un procés
realment transparent ni participatiu de la ciutadania dels territoris
que estan afectats ni per a definir les prioritats ni per a decidir el
pressupost a destinar-hi. Així, les al·legacions i la mobilització
ciutadana són les eines de les quals disposem per a fer sentir les
nostres veus i modificar/tombar el Pla Territorial Metropolità de
Barcelona en funció dels interessos de les classes populars.

Badalona, Països Catalans, juliol de 2009

A QUÈ JUGUEM?

PROU MACRO OPERACIONS URBANÍSTIQUES!!

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Badalona volem denunciar la que pretén ser un altre desafortunada operació urbanística promoguda des de la Directiva del Club Joventut Badalona. Aquest cop als terreny de la masia de Can Móra de Canyet amb la construcció d’una escola privada lligada a l’esglèsia catòlica. Aquesta nova construcció per sobre de la B-20 suposa pagar un preu molt alt a la ciutat en forma de pèrdua de patrimoni natural i històric. A canvi “guanyarem” un servei d’escolarització privada i sexista de 1.400 alumnes.

Altre cop la Directiva de la Penya posa sobre la taula municipal una operació que només busca un sol objectiu: fer diners, al preu que sigui. Som conscients de les dificultats econòmiques a les que s’enfronten molts clubs esportius de la ciutat, com a la resta del país, però això no pot justificar qualsevol mena d’actuació en matèria de finançament per part dels clubs. L’experiència del Màgic Badalona encara costa de païr. Comencem amb una suposada capitalitat europea del bàsquet que projectarà a la ciutat un equipament dedicat a aquest esport tan arrelat a la ciutat i finalment acaba sent un altre bolet comercial amb unes pistes de bàsquet buides i un museu que no ha vist ningú. Era aquesta la màgia del màgic? Quants macro projectes urbanístics privats més calen per guanyar títols? Quin preu estem disposats a pagar? El nou projecte que es vol tirar endavant a Canyet suposa un altre greu pas enrera en aquest sentit. La ciutat no s’ho pot permetre. Cal defensar per davant dels interessos del club els interessos de tota la ciutat i qualsevol construcció nova per sobre de la B-20 suposa un altre pas enrera en la preservació del nostre entorn natural de la Serralada de Marina. No volem pagar aquest preu.

Denunciem públicament aquesta escalada del totxo a la qual sembla haver-se apuntat la Directiva de la Penya amb la plena col.laboració i promoció per part l’Ajuntament. Exigim a l’equip de govern que aturi aquesta política de suport incondicional mancat de transparència i claríssimament en contra dels interessos generals de la ciutat i que, per altre banda, no requalifiqui ni un pam més de terra amb l’objectiu declarat i descarat de fer diners. Prou ciment a la Serra!!!

A què juguem? Què vindrà després… ?

JA N’HI HA PROU !!

Can Mora o la victòria del masclisme

Publicat en 13 Maig 2009 per scaravaca

Ja fa setmanes, vas saltar la polèmica sobre la possible reconversió
de Can Mora -propietat de la Penya- en una escola de l’Opus amb
ensenyament “diferenciat”, un eufemisme per dir que es separarà
l’alumnat per sexes.

La meva intenció era escriure en aquell moment, però vist que anaven
sortint diferents reaccions i entrevistes, vaig preferir esperar-me a
veure què es deia. Per sort, la gran majoria es posicionaven en
contra, però m’ha cridat força alguns arguments que es donen a favor,
com per exemple, els que aporta en Ferran Falcó. Segons el tinent
alcalde, aquesta construcció no només ajudarà a la Penya, sinó que
també aportarà uns nous equipaments a la ciutat.

Aquesta argumentació em sembla indignant. Quina mena d’equipaments
tindrem senyor Falcó? Una escola que aplica teories masclistes de
diferència de gènere que ja haurien d’estar superades? Un recinte que
serà privat i que, per tant, només estarà disponible al servei d’uns
pocs? I des de quan a això se li diu equipament?

Aquest no serà res més que un nou cas de destrucció de la Serralada de
Marina que tant de moda s’ha posat a l’Ajuntament de Badalona. Quan no
hi ha diners, requalifiquem una parcel·la d’aquella zona que en teoria
han de protegir. I no només això, si no que a sobre la requalifiquem
per a que uns integristes religiosos puguin aplicar les seves teories
anacròniques i que tant ha costat i estar costant eliminar del
pensament social.

I estic d’acord en que s’ha d’ajudar a la Penya, igual que s’ha
d’ajudar a les entitats badalonines, que de vegades s’obliden, i no
se’m pot acusar precisament de no ser verdinegre de cor, però
sincerament, crec que anar requalificant terrenys del club per obtenir
rèdits edificant el que sigui, no és el camí. Aquesta no és la meva
Penya.

NO PENSIS: COMPRA!

Aquesta és la Badalona que volem?

Amb aquesta pregunta (que hem enganxat a l’entrada del Màgic), la CUP de Badalona volem denunciar dues qüestions importants. Per una banda, el model cultural existent a Badalona des de fa molts anys i, per una d’altra, el model de comerç que promou les grans superfícies comercials, enlloc del comerç de proximitat.

Pel que fa al model cultural, voldríem fer algunes puntualitzacions.

a) L’experiència ens diu que hi ha dues menes de cultura. La Cultura del Poble o Popular i la Cultura dels Poderosos o Dominant. L’objectiu del moviment popular, i les entitats que en formen part, hauria de ser desplaçar fins a substituir la cultura dominant en l’actualitat per la cultura del poble.

b) Una altra apreciació és el fet que la Cultura del Poble va més enllà de la festa, l’oci, l’esbarjo i el desenvolupament de les arts. Cal remarcar que aquesta Cultura, a més, beu de diverses iniciatives i experiències. Diversitat d’entitats de la ciutat treballen aquestes qüestions des de fa molt temps, aconseguint uns resultats molt importants que cal tenir en compte.

· Coordinadora Popular de Festes de Maig (CPFM): qui organitza la Festa Alternativa i Popular de Badalona com a model de Festa autoorganitzada per les entitats i autogestionada des de fa 5 anys.

· Consell de la Juventut de Badalona (CJBDN): malgrat no compta amb el reconeixement de l’Ajuntament, agrupa el jovent organitzat de la ciutat i promou iniciatives i un model d’oci juvenil basat en l’autogestió pel propi jovent i reclama espais per a fer això possible.

· Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, l’Espai Jove de Converses Interculturals i tantes d’altres: promouen l’augment de l’ús social del català, la cultura tradicional, organitzant iniciatives com el Correllengua, debats i d’altres activitats.

· I a nivell dels barris, també existeixen Moviments Culturals molt interessants a llocs com Baix a Mar, El Pomar, La Morera (KAJA), Llefià (Comissió de Cultura), El Progrés (La Moral), Sant Crist (La Mussara), Sant Roc (Fundació Ateneu Sant Roc), i un llarg etcètera.

Pel que fa al model comercial, a l’entorn del Màgic, que s’afegeix a l’àrea comercial de Montigalà i, properament a El Corte Inglés, voldríem fer algunes constatacions:

1. Aquest model de comerç està directament relacionat amb allò que al principi hem anomenat com la Cultura dels poderosos. Promociona grans franquícies en detriment dels comerços arrelats a la ciutat i amb tradició.
2. Perjudica seriosament el petit comerç de barri com han denunciat reiteradament les Associacions de Comerciants de Badalona.
3. Són superfícies comercials depredadores amb l’entorn i afebleixen el teixit social.
4. Fomenten un consum passiu i acrític, que contribueix a despersonalitzar-nos, a cosificar-nos, alienar-nos, amb la qual cosa ens afebleix davant les agressions que vivim diàriament.

Per tot plegat des de la Candidatura d’Unitat Popular de Badalona clamem per a:

- Empoderar les entitats i el moviment popular de Badalona per a portar a terme les seves propostes.

- Posar l’accent en els equipaments, en els espais d’oci i culturals autogestionats pel jovent i per les entitats de Badalona.

- Insistir en la cultura del pensament crític, l’autoorganització, l’esforç col·lectiu i la solidaritat sobretot per a aconseguir millores en les condicions de vida, tot recuperant els valors republicans.

- Potenciar el comerç de proximitat que dinamitzi la vida social i enforteixi els lligams entre els veïns i veïnes de Badalona.

- Repensar el model comercial existent a la ciutat, tot començant per a aturar la instal·lació del Corte Inglés i imposant mesures sobre les grans superfícies comercials.

Ja n’hi ha prou de paraules buides.

Ara és el moment d’insistir i passar a l’acció!

Badalona, Països Catalans, 29 d’abril de 2009*