dimecres, 9 de desembre del 2009

El poble decideix - valoració de les consultes per la Independència


La Candidatura d’Unitat Popular de Badalona (CUP) organitza una xerrada pública per valorar el procés de consultes que tindrà lloc a 160 municipis dels Països Catalans el proper 13 de desembre.

Per valorar el procés i debatre sobre les perspectives de futur, comptarem amb les següents persones:

• Agustí Barrera, historiador que fou membre del Front Nacional de Catalunya (FNC), fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), i actualment membre de l’entitat impulsora de la consulta d’Arenys de Munt, Moviment Arenyenc Per l’Autodeterminació (MAPA), i membre de la CUP d’Arenys de Munt.


• Manel Muns, membre del Col·lectiu Les Rieres de Montgat i de la comissió ciutadana Tiana Decideix, impulsora de la consulta de Tiana.

• Marc Sallas, membre de la CUP de Badalona.

Convoquem a totes les persones interessades a assistir-hi:
dimecres, 16 de desembre de 2009
a tres quarts de vuit del vespre
Casal Antoni Sala i Pont (Rierea Matamoros, 103, Baix a Mar, Badalona)

El dret a parlar català

Per José Miguel Cuesta, membre de Veu Pròpia i de la CUP de Badalona. Publicat a El Demà el 2 de desembre de 2009.

jose_miguelQuina s'ha armat! Fa unes setmanes David Minoves, director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i membre d’ERC, gosava parlar en català a una delegació provinent de Nicaragua en un acte institucional. Perquè aquests entenguessin les paraules del seu interlocutor es va contractar un servei de traducció pel preu de 1000 euros.

I a partir d'aquí han sorgit les crítiques. Alguns trobaven impresentable que es gastessin diners en un servei de traducció quan el discurs es podria haver fet en castellà. Mitjans de comunicació d'abast estatal, com per exemple Antena 3, van fer notícia d'això i, evidentment, no ho van fer de manera “neutra”. Per fer-ho encara més punyent, encara insistien que no entenien com es podia haver fet això en un context de crisi econòmica. Al Principat, La Vanguardia també va recollir la notícia amb un posicionament similar al d'Antena 3.

Políticament el cas, com era d'esperar, va tenir conseqüències. PP i PSOE a nivell estatal van criticar aquest fet però això no ens hauria de sorprendre. En canvi a nivell català la crítica va venir per part del PP, Ciudadanos, el PSC i fins i tot d'Iniciativa, fent servir també l'argumentació de la presumpta dilapidació de recursos econòmics en un context de crisi.

Anem a pams, perquè la cosa és més greu del que sembla. Què s'està criticant, que es fes servir el català i no el castellà, que es contractés un servei de traducció, el preu d'aquest? Sobre el primer motiu, és evident que l'argument principal que es fa servir, és a dir, que totes dues parts sabien parlar i entenien el castellà i que aquesta és una llegua cooficial a Catalunya és cert, però caldria preguntar-se el perquè. El castellà no es parla ni a Catalunya ni a Nicaragua per una casualitat. Hi ha uns fets polítics al darrera i entre aquests no cal obviar la imposició que es va fer d'aquesta llengua i la repressió de les llengües vernacles dels respectius territoris. Es pot argumentar que el castellà és cooficial a Catalunya, cert, però sobre la justícia o injustícia d'aquest fet ja vam parlar en un article anterior.

Però independentment de consideracions polítiques sobre la cooficialitat o no del castellà i si aquest és o no “llengua pròpia de Catalunya”, hi ha un fet que tots aquests que han criticat aquest assumpte no han tingut en compte: el dret que té qualsevol persona a parlar en català a Catalunya (o als Països Catalans). En efecte, el senyor Minoves, tant se val si ens cau millor o pitjor, tenia tot el dret a parlar en català. Encara no hem vist que quan algun personatge que no entén el castellà visita el parlament espanyol els parlamentaris canviïn de llengua. Allà sí que es poden fer servir serveis de traducció sense que ningú s'escandalitzi. És més, allà està prohibit parlar en català, gallec o basc. Ara bé, el senyor Sarkozy pot parlar en francès lliurement amb tots els serveis de traducció al castellà del món, costin el que costin.

Tot i que un servidor segurament tindria moltes coses a criticar al senyor Minoves i al partit on milita, en aquest cas concret m’he de solidaritzar amb ell. Com vaig dir en un article anterior, en un judici a la meva persona van haver de contractar un servei de traducció perquè vaig voler exercir el meu dret a testificar en la llengua que he adoptat i faig servir en el dia a dia: el català. Només faltaria!

Per una altra banda, he de dir que les argumentacions del tipus econòmic són fàcilment desmuntables. No sé si un servei de traducció val realment 1000 euros o no. Però aquells que critiquen aquesta despesa són uns hipòcrites. Per començar haurien de pensar en els sous que ells cobren, que no es corresponen amb la mitjana del que perceben els treballadors i treballadores del nostre país. Ells mateixos no tenen problema en “justificar” altres despeses que sí són realment qüestionables. La majoria d'aquests senyors i senyores ha gosat criticar o ho ha fet amb la mateixa insistència i vehemència les despeses de la família reial espanyola? Per què els partits majoritaris no troben que mantenir una monarquia al segle XXI sí que és una despesa inútil? Per què impedeixen qualsevol iniciativa de sotmetre a un control profund les partides que es destinen a la Casa Reial? Per què aquestes opinions no surten mai a Antena 3 o a La Vanguardia? En el fons ja sabem el perquè: qui paga mana.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Les veritables agressions lingüístiques

diumenge, 18 octubre 2009

Per José Miguel Cuesta, membre de Veu Pròpia i de la CUP de Badalona. Publicat a El Demà el 13 d'octubre de 2009.


Des dels mitjans de comunicació més escorats cap a la dreta, sobretot de la capital del Regne, estem ja acostumats a sentir que el castellà està perseguit en aquells territoris de l'Estat que tenen altres llengües. En el cas dels Països Catalans, les acusacions són més violentes sobretot pel que fa al Principat. És en aquest, on l'existència d'algunes lleis (immersió lingüística, de retolació, etc.), insuficients i que no s'acompleixen en moltes ocasions, ha sigut vista per alguns i algunes com un atac al seu privilegi de parlar en l'única llengua que els i les súbdits de l'Estat tenen l'obligació de conèixer.

Depenent del grau ideològic del mitjà, ens podem trobar diverses gradacions en aquests atacs, ja que fins i tot podem trobar acusacions d'aquests tipus en mitjans suposadament “progressistes” si bé amb un lèxic més suau. També és cert que és en els mitjans situats més a la dreta on aquestes acusacions poden arribar al súmmum de la paranoia. Si les escoltés una persona que no visqués a Catalunya podria arribar a pensar que les persones castellanoparlants són empaitades i agredides al carrer pels Mossos d'Esquadra, que als patis de les escoles els professors i professores es dediquen a perseguir i reprimir a la canalla que no parli en català i que una legió de funcionaris va pels carrers buscant rètols de comerços no escrits en català per sancionar-los econòmicament.

Evidentment, qualsevol persona que visqui aquí veurà com la realitat és ben diferent i que un catalanoparlant, en segons quins territoris, es trobarà amb més problemes en el seu dia a dia que un castellanoparlant. I a més, té més riscos de sofrir veritables agressions lingüístiques, fins i tot aquelles que sobrepassen una mera intimidació verbal. Moltes d'aquestes agressions les practiquen les forces d'ordre públic. Posaré uns exemples recents:

El passat 7 d'Agost, a l'aeroport de Palma, un jove va ser agredit físicament per la Guàrdia Civil per haver-se adreçat a ells en català. El jove va ser tancat en una habitació on es va perpetrar l'agressió davant la impotència de la seva parella. A sobre, com sol passar en aquests casos, tots dos van ser denunciats per “alteració de l'ordre públic”.

El 10 de setembre, una dona d'origen sud-americà va ser detinguda a una comissaria de la Policia Nacional de Barcelona pel simple fet de parlar amb el seu marit pel mòbil en català mentre tramitava el seu DNI. En aquest cas, segurament, hi havia a més un agreujant: el racisme i el fet de veure com una persona que fa poc que ha arribat és capaç de parlar la llengua del país mentre d'altres que porten molts anys (Policia Nacional i Guàrdia Civil) no han tingut, en moltes ocasions, la voluntat ni l'obligació de fer-ho.

Personalment recordo com al 1999 em van fer fora d'una comissaria de la Policia Nacional de Badalona pel simple fet de parlar en català i negar-me a canviar d'idioma:“a mi me hablas español porque estás en una comisaria de la policia nacional i no de los Mossos d'Esquadra” em van dir. Sort que només em van fer fora sense cap agressió física. En un judici posterior, pel fet de testificar en català, va haver d'ajornar-se quatre mesos ja que “no hi havia intèrpret a la sala”. No em van sorprendre aquests fets doncs jo en aquella època ja sabia el que hi havia. Em va sobtar més que els meus companys sindicalistes del judici, castellanoparlants i que ja coneixien la meva voluntat de fer servir sempre el català fora de l'àmbit familiar (érem tres persones les acusades) i l'advocat després em demanessin que per què no els havia avisat que testificaria en català.

Lamentablement aquests fets no són puntuals. Hi ha territoris on les agressions al català encara compten amb una major impunitat com és al País Valencià on molts grups d'ultradreta campen a la seva fent agressions físiques contra persones i entitats davant la passivitat de les autoritats. Ara bé, tranquils, que aquestes agressions no sortiran habitualment pels mèdia que tanta obsessió tenen en mostrar-nos les “agressions” al castellà. Només faltaria!!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La CUP a "NetTV Cat" després d'haver presentat el seu projecte a Catalunya Nord

dimarts, 13 octubre 2009

cup_perDivendres passat i per primera vegada, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentava el seu projecte a Catalunya Nord. Coincidint amb aquest esdeveniment, el canal de televisió a la xarxa "NetTV Cat" entrevistava a un dels actuals portaveus, Marc Sallas. A l'entrevista, es parla dels orígens de la CUP, del seu desenvolupament, de la seu pas endavant a les eleccions municipals del 2007, de la ponència aprovada el gener d'enguany a Mataró on es fa un salt qualitatiu i de la decisió de no anar a les eleccions del 2010. A més a més, Marc Sallas anima als catalans del nord a sumar-se al projecte.


Article extret de Llibertat.cat


dilluns, 5 d’octubre del 2009

"Preguntar al poble què vol preocupa alguns"

Entrevista a Marc Sallas, portaveu de la CUP. Publicat a Diagonal núm. 110

"El nostre nacionalisme és internacionalista. El pitjor nacionalisme és aquell del que no es parla en el regne d'Espanya i es tracta del nacionalisme espanyol"

DIAGONAL: Què són les Candidatures d'Unitat Popular (CUP)?

MARC SALLAS: La CUP és una organització assembleària i d'esquerres que aposta per la construcció nacional de la República dels Països Catalans. Entenem la nació com un fet social. Considerem la creació de un Estat català com imprescindible per al futur de les classes populars en la nostra nació.

D.: Quina ha estat la postura d'ERC, d'IC-V i de Ciutadans?

M.S.: Per ERC ha estat l'oportunitat de rentar-se la cara després de sis anys de pactes amb l'espanyolisme, tant a Catalunya com a l'Estat. Respecte a Iniciativa, que s'oposi a les consultes, que permeti intimidacions feixistes el dia del referèndum i que acusi la CUP de provocar un debat innecessari ens demostra per a què va servir la transició i la trista evolució de un partit com el PSUC. Per la seva part, Ciutadans forma part de la estratègia de l'Estat contra Catalunya. De vegades amb el PSOE, altres amb la Falange, altres amb el PP i des fa un parell d'anys, amb Ciutadans. El nacionalisme espanyol es rearma per contrarestar l'auge natural l'independentisme.

D.: Considereu el nacionalisme, actualment, com una eina vàlida per articular polítiques transformadores?

M.S.: El nacionalisme català sempre ha estat associat amb la idea de progrés social. Per a nosaltres, la independència és sinònim de progrés i benestar per a les classes populars. El nostre independentisme implica internacionalisme, lluitar per un món millor, sigui on sigui. El pitjor nacionalisme és aquell del qual no es parla en el regne d'Espanya i es tracta del nacionalisme espanyol. Aquesta ideologia és pura reacció i la comparteixen espanyols molt de dretes i espanyols molt d'esquerres. Justament dos anys abans del referèndum, el 13 de setembre de 2007, es van cremar a Girona unes fotografies del rei. Això va suposar una visita a l'Audiència Nacional de més de 20 companys. Dos anys després, es torna a demostrar que malgrat els límits, la censura i la repressió, el nostre poble continua la lluita per la independència.

D.: La independència és la demanda principal de la CUP?

M.S.: La lluita per la independència és una prioritat per a nosaltres. A partir d'aquí vam començar a construir el model de democràcia que volem. El referèndum, sobre tot, ha demostrat l'enfrontament entre el poble català i el Regne d'Espanya. El que ha preocupat profundament en el cas d'Arenys a les estructures del Estat i el que està començant a canviar moltes mentalitats a nostre país és el fet és que es pregunti al poble quin futur vol i com ho vol.

diumenge, 6 de setembre del 2009

divendres, 4 de setembre del 2009

La CUP de Badalona dóna suport al referèndum d’Arenys de Munt


El 13 de setembre de 2009 serà un data històrica. A Arenys de Munt (El Maresme), tindrà lloc un Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya arran de la proposta del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, presentada pel regidor de la CUP i recolzada pel Ple municipal.

Davant d’aquest significatiu aprofundiment de la democràcia, tot l'aparell de l'Estat espanyol està mobilitzat per tal d’estroncar aquest avenç. En aquest sentit cal entendre, tant el recurs de l'advocacia de l'Estat com la manifestació convocada de signe feixista per al mateix dia i autoritzada per una setmana més tard.

Ara més que mai, quan la via estatutària és morta, l’Esquerra Independentista i els moviments populars ens hem de preparar per a estendre aquesta experiència a totes les viles i ciutats. Fem real l’alternativa necessària, organitzem la Unitat Popular, única garantia d’avançar en la democràcia i en l’exercici del dret d’autodeterminació en el camí de la lluita per la Independència dels Països Catalans.

L’Alternativa necessària,
Per la Independència, pel Socialisme i pels Països Catalans!
Visca la Unitat Popular!
Visca la terra, mori el mal govern!

Badalona, Països Catalans, 4 de setembre de 2009